Actualment s’està experimentant un creixement de la població humana a les ciutats i àrees urbanes. Des d’inicis del segle XXI, el 85% dels europeus viu en ciutats i més de la meitat de la població de tot el planeta viu en ciutats. En aquest context, la biodiversitat urbana té un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, de manera que el futur d’una societat sostenible depèn de com la biodiversitat s’estructura i gestiona a les ciutats.
Objectius:
L’aproximació emprada per gestionar la biodiversitat urbana es basa en el fet que la ciutat s’ha de connectar als espais naturals adjacents de tal manera que es desfronteritzi el punt d’unió entre ambdós sistemes, afavorint una connectivitat al llarg del sistema urbà i el natural a través d’una distribució estratègica del verd urbà. Per millorar el nivell de biodiversitat, es proposa la “naturació”, que és un procés basat en implantar estratègies i accions sobre el verd urbà, incorporant més vegetació i espais verds amb criteris socioecològics amb la finalitat d’aconseguir una “naturalització” del sistema urbà, és a dir, afavorir l’entrada de flora i fauna autòctona.
El verd urbà també proporciona diverses funcionalitats ecològiques i socioculturals (serveis ecosistèmics), que engloben des de la regulació de la temperatura, la humitat, la radiació solar, la fixació del carboni atmosfèric, l’absorció de contaminants, l’esmorteïment acústic, així com proporcionen benestar físic i emocional per als ciutadans, a més d’aliment, cria i refugi per a determinades espècies de fauna. En un context global on l’aglutinament en contexts urbans de la població mundial és cada cop més accentuat, la preocupació pel benestar dels seus habitants és cada cop més creixent.
Comença:
Dimecres 07 de febrer de 2018 a les 09:30fins Dimecres 28 de febrer de 2018 a les 14:00
Lloc de realització:
FES (C/Joan Pere Fontanella, 3. Olot)Durada:
16 horesPreu:
| 225 € |
|---|
Límit per apuntar-se:
05 febrerBonificable:
SíCodi:
18021Programa:
Sessió 1: 7 de febrer
La biodiversitat a les ciutats com a indicadora de sostenibilitat. Roser Maneja
Jardins i espais verds urbans, efecte sobre les comunitats d’ocells. Carles Barriocanal
Sessió 2: 14 de febrer
Biodiversitat urbana, la ciutat com un ecosistema. Propostes de gestió de la flora ornamental. Jaume Marlès
- Biodiversitat urbana
- Adaptació de les espècies a un clima mediterrani
- Serveis ecosistèmics del verd urbà
- Naturació i naturalització: genotop i trofotop
- Propostes de gestió de la flora ornamental
Sessió 3: 21 de febrer
Bioindicadors de canvi global. Josep Pujantell
Externalitats, benestar, qualitat de vida i serveis a la població. Montserrat Pallarès
- Conceptes de qualitat de vida, de benestar i d’externalitat a zones urbanes
- Processos per aconseguir qualitat de vida, la governança, les xarxes socials i les diferències entre els territoris
- La proximitat de la població als serveis urbans, com la sanitat, l’educació o els parcs, incrementa el grau de satisfacció
- L’absència o la inexistència de serveis pot crear espais desiguals i de conflicte social, que disminuiran el benestar i la qualitat de vida
Sessió 4: 28 de febrer
Verd urbà i salut humana. Pablo Knobel
- La relació entre les persones i la natura des d’una perspectiva històrica
- Els efectes del verd urbà sobre la salut humana
- Noves tendències en la recerca
Els boscos periurbans i la salut humana. Albert Bach
- Evolució i tendències del tòpic Salut Humana i natura
- Shinrin Yoku
- Agents actius de la natura
- Principals efectes dels boscos sobre la salut
Organitzadors
Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa – Sigma
Institut Garrotxa
Fundació d’Estudis Superiors d’Olot
Correus de contacte:
- Marta Fontaniol Passolas – mfontaniol@olot.cat